Estiu i hivern, primavera i tardor la badia de Roses, única i irrepetible. Al seu entorn s’han aixecat pobles i poblets, hi descobrim terres de conreu, aiguamolls i prats, vinyes i camps de blat.
Municipi
Comunicacions
Des de l’Escala podem anar seguint el golf passant per Empúries, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Empuriabrava i Roses. Ho fem per carreters estretes, que passen pel mig de camps de pomeres i prats. De fet l’única carretera que a l’estiu va plena és la de Figueres a Roses. Un altre eix de comunicació és la carretera de la Bisbal a Figueres, des de la qual accedim a altres pobles a través de petites rutes com són Sant Miquel de Fluvià, Riumort, l’Armentera, Sant Pere Pescador.
Municipi
Roses és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la Península del Cap de Creus. La vila està situada al Nord de la Costa Brava, al centre de la badia de Roses i a l’extrem nord del seu golf, a menys de 30 km de la frontera francesa, a 65km de Girona i a 160 km de Barcelona
És una vila molt turística amb diferents urbanitzacions i hotels per als seus visitants, dos ports i, el principal atractiu turístic, la Costa Brava.
Roses està envoltada per una llarga platja de sorra i, a l’est, diferents cales com la de Canyelles Petites, Almadrava, Montjoi,etc.
Pel que fa l’economia, el turisme n’és una de les principals fonts d’ingressos, però també s’ha de tenir en compte la presència del sector primari que abraça l’agricultura (vinya i olivera) i la pesca, ja que Roses hi ha el port pesquer més destacat de la Costa Nord de Catalunya.
Els seus orígens es remunten al segle VIII aC, amb l’arribada dels rodis i la fundació de la ciutat grega de Rodes.
Tot i que la temporada de turisme és a l’estiu, Roses continua sent un poble actiu durant tot l’any, ja que la vila recull un ventall d’activitats i atraccions variades i atractives per a tot tipus de viatgers.
DEMOGRAFIA
Actualment Roses té un total de 15.000 habitants censats, però aquest nombre d’habitants s’incrementa en 150.000 cada estiu degut al gran nombre de turistes que venen a passar les vacances. A més els caps de setmana també hi ha un augment de 8.000 habitants que no viuen a Roses però hi tenen una segona residència.
L’augment demogràfic al llarg dels anys ha estat molt significatiu des dels seus inicis coma població. Però els “booms” d’augment demogràfic es van concentrar sobretot al llarg del segle XVIII (augment de 377 hab. a 1952 hab.), el s. XIX (2732 a 2966 hab.), el s. XX (2690 a 12022 hab.) i finalment una població d’entre 15.000 i 20.000 habitants al llarg del nou segle XXI.
(Dades extretes del Centre d’Estudis Demogràfics [anys 1497-1981] i del Municat [anys 1981-actual]
CLIMA
A Roses predomina, de la mateixa manera que a la resta de l’Alt Empordà, el clima mediterrani amb influència marina, i en ser la població situada més a la costa és la que més en depèn.
Les temperatures mitges oscil·len entre els 14º i els 15ºC . L’estació més plujosa és l’hivern i anualment les precipitacions arriben a nivells de mitja de 600 mm .
Sens dubte l’element més característic del clima a Roses és la tramuntana, un vent sec i fred que bufa amb molta intensitat i violència. Prové del nord i bufa pel sector oriental del Pirineu i les planes properes. Aquest vent tant potent és capaç de tombar vehicles i embarcacions, així com de causar moltes destrosses al mobiliari urbà i a les cases. Sol bufar amb més intensitat els mesos d’hivern (novembre-gener) i el vent més propi de l’estiu és el garbí.
LES PLATGES
Cala Motjoi
Es troba a 12 km de Roses entre la cala de la Pelosa i la platja de l'Almadrava. És una cala àmplia i concorreguda al costat d'un complex turístic. Té una longitud de 270 m i una sorra gruixuda i amb roques dures (còdols). Forma part de la zona protegida del Parc Natural del Cap de Creus. Si vols gaudir de la seva zona lleure pots llogar gandules i para-sols i també pots llogar patins. Pels més atrevits es fan cursos de submarinisme.Està a 3 km del centre urbà de la població i és una de les més turístiques a Roses. Té un longitud de 370m i sorra molt fina de color daurat. Per aquests que volen gaudir dels esports estiuencs es poden llogar patins caiacs, xarxa de vòlei i també hi ha zona d'ancoratge d'embarcacions.
Platja de Roses
És una platja molt àmplia i més aviat familiar. Té un longuitud de 1.290 m amb sorra fina. Les aigües són poc profundes. A la part de la zona esportiva es poden llogar patins i caiacs, també xarxa de vòlei. Aquí es troba l'escola de surf i vela.A 15 km de Roses hi trobes la platja La Pelosa una de les cales més populars del poble. Especialment freqüentada per la gent de la zona i poc turística. Forma part de la zona protegida del Parc Nacional de Cap de Creus. Té una longitud de 130 m amb sorra gruixuda i de color daurat. No hi ha ni zona esportiva ni zona lleure per tant pots anar-hi i descansar de debò.
FESTES
La Festa Major
La Festa Major de Roses és una tradició estiuenca celebrada a mitjans d'agost (del 8 al 16) que compta amb un programa ple d'activitats interessants (contes infantils a la fresca, concerts, festivals de blues i rock, espectacles pirotècnics, fires de ceràmica...), on no poden faltar els actes tradicionals de cercaviles amb gegants, els balls d'envelat, les havaneres i les sardanes. És una celebració oberta a tothom, on grans i petits, rosincs i turistes poden sentir-se còmodes.
El fet que Roses sigui una vila marinera fa que els esports relacionats amb l'aigua i la sorra agafin protagonisme: campionats de vòlei platja, travessies en windsurf i curses de natació a la badia i els espigons.
Dins l'ample ventall d'actes inclosos a la Festa Major n'hi ha alguns que requereixen esperit aventurer i certa traça, com ara els jocs de cucanyes aquàtiques, la pesca d'ànecs (activitat en la qual els banyistes han d'atrapar com puguin les aus que es van llençant a mar des d'una barca), els correbous (una tradició actual que consisteix en córrer darrere les vaquetes sense ser atrapat)...
El Carnaval
El carnaval de Roses és una tradició que perdura des de fa més de 200 anys, ja que apareix datat des del febrer de 1780 (amb èpoques de dictadura en les quals s'havia de demanar permís a la ciutat gironina per poder celebrar-ho...), és una festa popular que agrupa gent de totes les edats. El carnaval és una festa que segueix el calendari lunar, per aquest motiu és mòbil. És un cicle que precedeix la Quaresma, i que acostuma a celebrar-se durant el mes de febrer.
La preparació d'aquesta festa popular comença mesos abans amb reunions sobre la seva organització, apuntar-se a colles de carnaval, la preparació de les disfresses (ja que la majoria són fetes a mà), la preparació de les carrosses, etc.
Des de fa diversos anys s'intenten introduir novetats per aconseguir la màxima participació dels ciutadans i ciutadanes: concurs del cartell de carnaval, colles que treballen a les barraques d'estiu per fer front a les despeses causades per la realització de disfresses i carrosses, ampliació dels dies de festa local dedicats al Carnaval (divendres festiu), etc.
Aquesta festa també arriba a les escoles. Durant tota la setmana es demana als alumnes de tots els centres del poble que vagin d'alguna manera cada dia (exemple: dilluns portar una màscara, dimarts portar pinces al cap, dimecres pintar-se el nas i dijous anar disfressats del que vulguin) i fins i tot es creen disfresses que portaran el dijous gras. Aquesta festa que dura cinc dies (dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns) congrega a multitud de gent procedent d'altres pobles, comarques, comunitats i fins i tot països estrangers com França, Alemanya, etc.
En el Carnaval es fan activitats des de que arriba Sa Majestat el Rei Carnestoltes a qui donen les claus de la ciutat rosinca, fins que es fa el conegut enterrament de la Sardina on l'alcalde recupera les claus de la ciutat.
PATRIMONI CULTURAL
La Ciutadella i el museu
S'han fet diversos projectes de millora de les fortificacions, els primers intents d'urbanització i treballs arqueològics es van fer al s. XX. També va patir moments de perill durant la Guerra Civil i els anys 60, però al final esdevé propietat municipal i es consoliden els treballs arqueològics en aquest espai.
El museu de la Ciutadella divideix la seva història en sis apartats: Els orígens, La colònia grega, Roma Imperial, Baixa Romanitat, Roses Medieval i Roses Moderna. Aquest recinte de la Ciutadella, com a parc històric i arqueològic, ofereix itineraris per la història de la població: barri hel·lenístic, vil·la romana, monestir romànic, vila medieval, recinte renaixentista.
Què podem trobar dins el museu de la Ciutadella?
Orígens històrics
-1a presència humana (Paleolític)
-Les comunitats del neolític mitjà al calcolític (el megalitisme)
-El poblament del bronze. Final de la primera edat del ferro. (La necròpolis de Puig Alt. Un nou sistema d’enterrament.
- L’ocupació a la plana prèvia a la colonització (El turó de Santa Maria).
La colònia grega
- La funció de la colònia grega de Rhode. (Les condicions i les evidències sobre la fundació).
- La colònia de Rhode i el seu territori. (Les relacions amb el món indígena).
- El paper econòmic de Rhode als segles IV – III aC. (L’encunyació de la moneda).
Fotografia de l’esquerra: Deesa inspirada en la nimfa Aretusa i la llegenda Rodeton.
Fotografia de la dreta: Rosa vista per sota.
- Les produccions de Rhode. (Els tallers ceràmics).
- Les relacions comercials. (Les importacions).
- La fi de la colonització. (Els efectes de la 2a Guerra Púnica).
Roma Imperial
- El port de Roses al segle II dC. (La represa de l’hàbitat al lloc de la vella colònia).
Baixa romanitat
- El creixement urbà. (La població als segles IV – VII dC).
- Un nucli comercial actiu. (L’activitat econòmica de la població).
- L’expansió del cristianisme. (Les àrees de culte i necròpolis).
- El poblat de Puig Rom. (L’hàbitat a la muntanya).
L’època Medieval
L’època Medieval
- La fundació de la vila Medieval. (El monestir de Santa Maria de Roses. La vila vella).
- Expansió urbana. Baix medieval. (La vila nova. Dels segles XIII al XVI).
El conjunt Megalític
Roses va ser habitada des del temps del Paleolític, és per això que s’hi troben tres grans dòlmens com a record dels primers pobladors: La Creu d’en Cobertella (3000 – 2700 aC), datat del neolític i va ser declarat monument historicoastístic el març de 1964 per ser el dolmen més gran de Catalunya; El Llit de la Generala (3200 aC); i el Cap de l’Home.
El castell es localitza a la punta de la Poncella, damunt del far de Roses.
Roses va ser habitada des del temps del Paleolític, és per això que s’hi troben tres grans dòlmens com a record dels primers pobladors: La Creu d’en Cobertella (3000 – 2700 aC), datat del neolític i va ser declarat monument historicoastístic el març de 1964 per ser el dolmen més gran de Catalunya; El Llit de la Generala (3200 aC); i el Cap de l’Home.Durant el recorregut també s’hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, datats del quart o tercer mil·leni aC: la Cista de la Cada Cremada, que tenia ús funerari; i la Cova – Dolem del Rec de la Cuana (2500 aC.).
El Castell de la Trinitat
El Castell de la Trinitat és una construcció militar que va ser construït el 1544 sota el regnat de l’emperador Carles I.
El castell es localitza a la punta de la Poncella, damunt del far de Roses. Consta de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per poder-se defensar dels projectils enemics. També hi havia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o mortes, a diferents alçades, per tal de defensar el port i la costa.
Dos-cents homes eren els que defensaven el castell com a màxim.
