Turisme, pesca i agricultura
Els primers turistes van arribar a la badia de Roses cinc segles abans de Crist. Durant segles els habitants van viure de la pesca i de l’agricultura. Primer depenent dels comtes i dels adats, després formant municipis. També hi ha hagut zones més privilegiades que d'altres.
A principi als camps eren dedicats sobretot als cereals. El blat, la civada i l’ordi. En els terrenys d’aiguamolls durant un llarg període s’hi va plantar arròs. Actualment la major part d’agricultura de la zona d’influència de la badia de Roses és dedicada a la fruita.
Un altre capítol econòmic és la pesca.
Les barques de pesca es van anar millorant ja fa molts anys i a l’Escala i Roses s’hi arribaven a formar dues flotes pesqueres de les més importants de la Mediterrània. Avui Roses és un centre important de peix.
Als anys 50 va començar arribar molts de turistes i les estructures de la badia es van començar a canviar. Directament o no , tothom té relació amb el turisme. Sens cap dubte és el factor econòmic principal.
LA PESCA
Roses ha estat sempre un poble pesquer. Aquesta activitat ha estat un dels motors de l'economia de Roses. La navegació i el comerç de cabotatge han estat activitats importants des de mitjans del segle XVIII, fins a finals del segle XIX. Les indústries de la salaó de peix, les fàbriques de calç, de sabó, de gel, lleixiu i gasoses, així com les piscifactories, també han contribuït al desenvolupament econòmic de la vila.La situació geogràfica de Roses ha obligat als seus habitants a realitzar activitats tant de mar, com de terra. A finals del segle XIX un 30% de la població activa es dedicava a la pesca. L'any 1921 va néixer el Pòsit de pescadors, al voltant del qual s'organitzava el col·lectiu pesquer.
Una de les tècniques pesqueres tradicionals era l'art de platja, és a dir, els pescadors omplien les platges i cales de Roses per capturar les espècies marines de la zona (que suposaven la subsistència familiar i part del comerç local). També es practicava la pesca a l'encesa (de nit) en què s'alimentava amb branques de foc que atreia el peix. La pesca amb palangre, les nanses i els tresmalls, també eren metodologies de pesca comunes al litoral rosinc. La pesca de bou o d'arrossegament es va començar a dur a terme a partir dels anys 30.
Una de les tècniques pesqueres tradicionals era l'art de platja, és a dir, els pescadors omplien les platges i cales de Roses per capturar les espècies marines de la zona (que suposaven la subsistència familiar i part del comerç local). També es practicava la pesca a l'encesa (de nit) en què s'alimentava amb branques de foc que atreia el peix. La pesca amb palangre, les nanses i els tresmalls, també eren metodologies de pesca comunes al litoral rosinc. La pesca de bou o d'arrossegament es va començar a dur a terme a partir dels anys 30.
La pesca de Roses es basa en l'obtenció d'espècies com el calamar, el pop, la sèpia, la sardina, la cinta, els musclos de roca, les garotes i les patadilles, peixos petits com el roger, l'escorpora, el rafet. Les altres espècies marines com les ostres, anxoves, entre d'altres són portades d'altres localitats costaneres.
També hi havia corallers que buscaven corall vermell a les profunditats de la costa del Cap de Creus.
També hi havia corallers que buscaven corall vermell a les profunditats de la costa del Cap de Creus.
Les activitats pesqueres van desenvolupar un seguit d'oficis: les remendadores que preparaven les xarxes i els filadors, encarregats d'elaborar les xarxes pesqueres. Els calafats i mestres d'aixa construïen barques de pesca i embarcacions comercials.
El gran volum de captures pesqueres impulsà el desenvolupament de la indústria de salaó de peix durant les primeres dècades del segle XX. El volum de captures va col·locar el port de Roses entre els primers de Catalunya.
El conreu de la vinya i l'olivera a Roses es remunta a l'època antiga. Conreus que van arribar al seu moment de màxim esplendor al s. XVIII, quan el comerç de cabotatge es va especialitzar en l'agricultura comercial.
CONREUS
El conreu de la vinya i l'olivera a Roses es remunta a l'època antiga. Conreus que van arribar al seu moment de màxim esplendor al s. XVIII, quan el comerç de cabotatge es va especialitzar en l'agricultura comercial.
Es combinaven les activitats agrícoles amb la pesca, lligada al nucli urbà, al costat del comerç i de les funcions relacionades amb la condició de plaça forta.
Els petits propietaris rurals i els jornalers van ser els promotors de la producció, la qual va disminuir amb la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX.
La majoria dels masos es van mantenir fins a la segona meitat dels anys 50, quan l'arribada del turisme de masses i els problemes que arrossegava l'agricultura van condicionar la reestructuració econòmica de Roses i molta mà d'obra es traspassà al sector turístic.
L'agricultura de mas era una economia de subsistència, la seva producció estava destinada a abastar les famílies o grups, però a partir del segle XVIII, l'agricultura es va començar a distribuir pels circuits comercials.
Els conreus tradicionals a Roses han estat la vinya i l'olivera, i també el farratge i els cereals, utilitzats per al menjar del bestiar i per fer-ne farina i pa (activitats agrícoles que combinaven amb la pesca).
Entre els mesos de novembre i maig els propietaris, arrendataris i/o jornalers tenien cura de la vinya, que durant la primavera com no necessitava masses atencions permetia que els homes es dediquessin a la pesca. Al setembre començava la verema on treballa quasi tot el poble.
El mateix passava amb el cas dels olivars, ja que el novembre començava la collita i molts jornalers hi acudien contractats a canvi d'oli i més tard a sou.
El treball del pagès dividia les tasques entre gèneres: els homes tenien cura de les terres i del bestiar de peülla, mentre que les dones tenien cura del bestiar petit i de l'horta (sense comptar les tasques domèstiques).
L'any 1951 alguns pagesos es van associar a la Cooperativa Agrícola (coneguda com Sindicat del Vi), que reproduïa l'experiència cooperativista dels anys 30. Van instal·lar un trull a la riera Ginjolers on hi duien a premsar el raïm i a moldre i a premsar les olives.
El vi i l'oli que se n'obtenia es venia a la botiga, ja que el sindicat va instal·lar i els pagesos es cobraven el benefici per pagues. Altres pagesos que tenien tines pròpies per fer el vi, les premsaven en altres llocs per obtenir-ne més vi. Les olives guardades al graner, eren dutes als trulls per a la mola i la premsa, i el blat era portat a la farinera de Castelló.
A partir del segle X la població es va dispersar en masos al voltant de Roses (el mas és el tret característic del paisatge català, apareix com a establiment repoblador durant la reconquesta franca del territori català, junt amb els establiments monàstics i petites viles). Al voltant dels masos va sorgir una activitat agrícola lligada als cultius de vinya i olivera.
Van haver 74 masos actius a Roses, entre els quals hi havia el Mas d'en Coll, el Mas Palou, el Mas de la Torre del Sastre, el Mas Romanyac...
A Roses hi havia terres de vinyes, camps d'oliveres, hortes i boscos distribuïdes pel territori i en els masos dels senyors.
Els masos de la plana gaudien de les millors terres i hi cultivaven cereals i farratges. Els de muntanya dedicaven les terres a les pastures dels ramats, que de vegades arrendaven durant l'hivern als ramats que baixaven dels Pirineus. També hi havia les propietats pobletanes, és a dir, camps esparsos sense mas de petits agricultors- pescadors que vivien al nucli urbà.
TURISME
Durant la primera meitat del segle XX, els pescadors agricultors eren el 70% dels treballadors de la vila, però el 1960 eren un 36% i el 1970 un 18%. Això és degut a que l’economia de la població estava cada vegada més encarada al turisme.
Als anys 60 va ser el primer “BOOM” del turisme degut a la arribada dels treballadors de l’Europa Occidental que gaudien de les vacances pagades que els oferia l’Estat de Benestar. A partir del darrer terç del segle XIX ja va aparèixer el turisme com un factor clau pel desenvolupament de l’economia i expansió territorial de Roses.
Als anys 60 va ser el primer “BOOM” del turisme degut a la arribada dels treballadors de l’Europa Occidental que gaudien de les vacances pagades que els oferia l’Estat de Benestar. A partir del darrer terç del segle XIX ja va aparèixer el turisme com un factor clau pel desenvolupament de l’economia i expansió territorial de Roses.
El nom Costa Brava comença a aparèixer com a novetat i com un gaudir turístic, concretament a Roses, amb les propietats terapèutiques dels banys de mar i de l'entorn natural (dedicaven les estades a l'excursionisme). Aquesta marca es va crear al segle XX, moment en què va prendre força el turisme elitista de caire burgès.
Roses va rebre la influència massiva d'estiuejants, i treballadors d'Europa occidental que hi acudien per gaudir de les vacances de l'estat del benestar
Tanmateix la vida quotidiana dels rosincs s’organitzava en activitats culturals i lúdiques, com ara fer excursions a l’aire lliure, anar a ballar a la plaça major del poble, etc.
Es va produir un creixement urbanístic, ja que es van començar a urbanitzar zones com Canyelles, la creació de la urbanització de Santa Margarida, la de la Muntanyeta, Mas Mates, el Puig Rom i el mas de les Figueres l'any 1965. A Roses la revolució urbanística es va produir el 1962 amb 137 construccions de nova planta. Construcció d'equipaments hotelers, establiments de comerç, bars..., nous càmpings i una millora pel que fa a les instal·lacions dels establiments.
Paral·lelament es va produir un creixement demogràfic com a conseqüència de la mà d'obra en sectors com la construcció i els serveis. D'altra banda, el nombre d'agricultors va disminuir.
L'any 1973 la crisi del petroli va influir en l'afluència turística, que va caure considerablement. Aquest va ser el primer avís sobre la fragilitat d'aquest model econòmic expansiu.
Tanmateix la vida quotidiana dels rosincs s’organitzava en activitats culturals i lúdiques, com ara fer excursions a l’aire lliure, anar a ballar a la plaça major del poble, etc.
Es va produir un creixement urbanístic, ja que es van començar a urbanitzar zones com Canyelles, la creació de la urbanització de Santa Margarida, la de la Muntanyeta, Mas Mates, el Puig Rom i el mas de les Figueres l'any 1965. A Roses la revolució urbanística es va produir el 1962 amb 137 construccions de nova planta. Construcció d'equipaments hotelers, establiments de comerç, bars..., nous càmpings i una millora pel que fa a les instal·lacions dels establiments.
Paral·lelament es va produir un creixement demogràfic com a conseqüència de la mà d'obra en sectors com la construcció i els serveis. D'altra banda, el nombre d'agricultors va disminuir.
L'any 1973 la crisi del petroli va influir en l'afluència turística, que va caure considerablement. Aquest va ser el primer avís sobre la fragilitat d'aquest model econòmic expansiu.
